NENS SOLDATS
Dilluns, al matí, els alumnes de 4t eso hem anat a la caixa fòrum al carrer Santa Clara on hem tingut una sessió-conferència sobre els nens soldats.
Aquesta sessió ha sigut presidida pel Sr. Txema Caballero.
Qui són els nens soldats?
Els nois i noies són menors de 18 anys.i hi ha el mateix nombre de nens com de nenes. En un primer moment tenim la imatge d’un nen amb una arma a la mà però ells també serveixen perquè el grup militar funcioni: portar armes, aliments, netejar els llocs on estan entre moltes altres coses.
Ara ens centrarem sobretot en la guerra de Sierra Leona (Àfrica).
Causes sobre aquesta guerra:
Fode Sanko, amb l’ajuda de Muamar el Gadafi, van planejar un atac contra el govern per tal de poder controlar els diamants. En aquesta guerra trobem un gran nombre de morts i ferits, abusos sexuals a menors, una terrible violència contra els civils.
Una pel·lícula que explica molt bé aquesta guerra és Diamantes de sangre.
Què se’ls hi fa a aquests nens?
Un noi de 16 anys explicava que quan tenia 12 anys va estar obligat a matar, treure el cor i el fetge de la víctima i beure la seva sang. Sinó els mataven.
Molts d’aquests nens va ser segrestrats i els feien portar coses robades pel mig de la selva sense gairebé menjar res. Els nens que eren més dèbils els abandonaven a la selva perquè ja no els servia de res.
Al campament els repartien: les nenes com esclaves sexuals i els nens com esclaus. A la nit els posaven al costat dels soldats perquè, si rebien un atac nocturn, les bales impactessin abans als nens que a ells.
Quan els generals pensaven que ja estaven preparats, els portaven a camps militars. Allà aprenien mètodes de supervivència, estratègies militars, disparar armes. Els tenien 6 mesos. També feien servir la màgia negra i amulets com els yuyus per fer-los pensar que eren immortals.
Després ja els hi donaven la primera arma i la primera missió: tornar al seu poblat natal per tal de matar els seus pares, tiets, avis o també per cremar la seva casa, els seus camps. Així s’asseguraven que els nens, si tenien la temptació de tornar amb la seva família, ja no podia perquè els hauria matat.
Ells s’identificaven amb els generals fins arribar a dir-los pare.
Els nens no pensen, creuen que la guerra és només un joc. Els hi posaven cocaïna o brawn brawn(cocaïna amb petroli). No controlaven, es tornaven com animals: mataven sense pietat, violaven etc.
S’utilitzen més de 300.000 nens com soldats, sobretot a Àfrica però també a Àsia i a Amèrica.
3 Raons perquè aquestes guerres encara segueixen en peu:
· Occident (Unió Europea, E.E.U.U., Xina):
És el lloc on aconsegueixen les matèries primeres a Àfrica. Darrere la guerra sempre hi ha una recompensa per a nosaltres.
Un aspecte per comentar és el del clotant (conductor que trobem en els mòbils perquè siguin més lleugers). Aquest material valuós ha provocat, a la República Dominicana del Congo, una sèrie de conflictes.
Un altre exemple com el petroli a Sudan i Txad.
· Tràfic, venta d’armes:
Els primers països que busquen la pau al món són els primers que fabriquen armes. E.E.U.U, Regne Unit, França, Xina.. Trobem que Espanya és el primer venedor de municions i d’armes lleugeres a l’Àfrica negra.
Altres coses com fer més petita la culata perquè els nens puguin arribar al gallet ajuden a que els nens puguin fer servir les armes.
Les empreses provoquen, recolzen la guerra.
· Imposició de territoris artificials:
En l’època de la colonització, els territoris van ser ajustats segons com s’ho volien repartir l’occident.
Aquest punt l’explicaré en una de les preguntes que va sorgir al final de la conferència.
L’any 1989, Chema Caballero se’n va anar a Sierra Leone amb l’ajuda de l’església catòlica per començar un programa: rehabilitar els nens que havien sofert la guerra. Van trobar un hotel i el van reformar. Ara només faltaven els nens i van decidir anar a negociar amb els rebels. Així van aconseguir els primers nens del programa canviant cada nen per un sac d’arròs.
Amb l’ajuda dels cascos blaus van poder aconseguir 3.000 nens al centre. La primera etapa que trobem amb aquests nens és que es socialitzin. Per això es necessiten moltes activitats perquè així no pensessin amb el seu passat. El principal objectiu era acostumar-los a les normes.
L’altre cosa que volien que fessin era explicar la seva història per tal de poder ser atesos i millorar en la seva vida. Van haver de fer un gran esforç per poder convèncer a les seves famílies, ja que molts dels nens havien complert la seva missió de matar les pares, cremar els camps...
El millor canvi d’aquests nens era quan eren acceptats per les seves famílies.
Un altre idea que van tenir va ser la de crear un campionat de futbol. Ells son molt aficionats. Primer van fer equips per els més petits i els grans també s’hi van anar apuntant. Proven de barrejar els nens que han sigut víctimes i els soldats. Han de suspendre cada entrenament. Amb l’excusa del futbol comença a haver amistat entre els nens. Cada vegada trobem més equip si els programa va creixent.
Experiència personal de Chema Caballero.
Es rehabiliten de veritat els nens?
Un nen abans li deien crazing i ara, després de passar pel programa li diuen cool boy. Té una famílies i un treball: taxista.
Chema va entrar en un dels taxis i es va trobar amb ell. Van estar parlant una bona estona i li deia
- He de mantenir la meva família, treballo 12 hores i a vegades no ho aconsegueixo, és molt complicat....
- Chema li pregunta: I sobre el teu passat?
- Segueixo sense poder dormir perquè recordo quan vaig matar al meu pare.
Jo vull que això no li passi a cap dels meus fills.
Després d’aquesta explicació ens va donar vàries pàgines web:
PREGUNTES
Joan Viñolas
· Com podem col·laborar nosaltres amb això?
Primer: informar-se sobre el que passa: pàgines web.
Segon: tenir les coses clares, saber alhora de votar a qui li dónes la confiança.
Joaquim Planellas
· Com segueixen aquestes colònies?
Es parla del nacionalisme. Ho trobem encara molta corrupció a Àfrica.
Àlex Gil
· Una vegada acabada al guera, què se’n fa dels revels?
Es crea un tribunal especial. Es jutgen només els màxims responsables: 10 persones en aquest cas per la falta de diners.
Pau Capella
· Ha trobat perills en aquests llocs?
Diferència entre la ONG i els missioners és que a ells se’ls pot fer fora i a nosaltres no. Mai m’ha passat res però alguna vegada he estat amenaçat per un rebel: Sanko.
Jordi Garcia
· A Líbia trobem vídeos matant a civils. Creu que hi ha una desinformació ?
Sí, en les guerres sempre hi ha hagut qüestions que no han sigut explicades. També hi falta interès envers els nostres països.
Sr. Eudald
· És una utopia tornar als territoris nacional?
Això ho han de decidir ells. Va molt lligat amb la política, és un problema polític.
Trobem que fa poc es va fer un referèndum al Sudan del Sud. Aquest va ser promogut per Xina per l’interès econòmic sobre el petroli. Es manipula el sentiment nacionalista i ètnic.
Hi ha un llibre sobre “El odio al occidente” que estar molt relacionat amb aquest tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada