Conferència sobre l’exili.
Dijous 14 d’Abril el senyor Jordi Gaig a las 9’00 del matí iniciarà una conferència en l’àmbit de la recerca històrica sobre l’exili, tot relacionat amb els drets humans.
Empresari mig-alt, el qual crea una empresa de suro. Durant anys 20-30, destaca en el sector de les indústries. Més endavant té una empresa per transportar mercaderies amb vaixells. Cada vegada comença a tenir càrrecs més importants. Aquest home l’anomenem el president de la generalitat d’aquella època: Josep Irla (Sant Feliu de Guíxols). President que no va presidir mai a Catalunya si no que va ser un president d’exili (s’allunya del seu país de manera voluntària o forçada exercint de president tot i residint a França).
Pere Pujol: camioner també s’exilia. El dia 8 de Febrer de 1839, estan junt la frontera de Catalunya i França. Perquè coincideixen? Coincideixen a causa de les conseqüències de la guerra civil. Tot i que no estaven sols. Estaven junt a 250.000 persones. Així que estem parlant d’un exili massiu (364.000 persones). Sempre s’ha dit que és el fenomen migratori més gran de tota l’historia de Catalunya.
Conseqüències guerra Civil: per una banda guanyadors i per altra perdedors.
La repressió és un fenomen que trobem dins Catalunya. Durant els dies 6,7,8,9 van ser els dies de pas de frontera, ja que la gent volia ser refugiat, un pot ser refugiat si a l’altra banda de la frontera és acceptat. Èxode: fugida d’un lloc en proporcions massives. Diàspora: exiliat van a França tots junts i s’han de separar geogràficament. Els francesos l’anomenen la “retirada” ja que ho van haver de fer massivament.
Desterrament: imposició de la marxa del país. Et diuen que has de marxar del teu lloc de residència per haver d’anar a un altra lloc.
Dins els 364.000 exiliats que van quedar vivents fora d’Espanya, es parla d’uns 71.000 de catalans que van quedar-se a viure a França. Així que podríem dir que ja no tornaran més.
De tots els catalans que havien fugit i no sabíem què havia passat amb ells, creiem que era la xifra (2’6%) de la població de Sant Feliu. La mitjana d’edat estava sobre els trenta anys tot i que hi havia tota mena d’edats, la majoria era d’homes. Tot i que podem parlar d’un exili familiar ja que marxava tota la família. Era de caràcter industrial, s’exiliava gent de tota manera d’oficis.
Com ho van fer per arribar a França?
Republicans veuen que la guerra esta perduda i fan retirada. Deixen les terres desprotegides. Es barregen soldats i civils.
Rutes:
- costa de l’alt Empordà, passant per Portbou (passaven per dins la línia de tren).
- colls menors ( els que estaven més ben preparats per caminar).
- pas de la Jonquera.
- Passant per Maçanet
- Garrotxa (passos de muntanya)
- Ripollès central passant pel coll d’Ares.
- Ruta de la Cerdanya, on les temperatures eren molt baixes.
Els primers dies d’arribar a França era un desgavell. Van ser portats a camps de concentració i separats entre ells. Els seus destins eren escapats gegants de sorra, tancats per tres costats, el quart era aigua. Així que allà anaven acumulant la gent. No hi havia res. Va limitar l’estil de vida. La majoria de gent va anar a parar allà ja que no tenien recursos econòmics.
Què feia França amb tota aquella gent?
Va habilitar aquests camps de concentració amb barracons de fusta perquè la gent s’hi pogués estar. No tenien cap altra alternativa ja que el nombre d’exiliats era molt elevat.
Tots els exiliats s’auxilien de la Guerra Civil espanyola però entren en els següents trens anys en una guerra mundial.
Dins els camps de concentració hi havia camps de càstig, per la gent que no es portava bé segons els francesos. Pere Pujol va anar a camps de càstig. A la nit havia anat a robar pa. Un dia va anar al lavabo i va veure reflectit una persona, es va veure i ell o no es va reconèixer de tan gras que estava.
Progressivament es van anar separant els homes militars, dels civils, de les criatures i de les dones.
Es crea la Maternitat d’Elna per les dones que havien de donar llum a una criatura passada la frontera. Això va ser una excepció.
El govern francès va demanar als estrangers per col·laborar militarment, així podrien sortir dels camps de concentració. S’allistaven voluntàriament, alguns van poder sortir i altres no van tenir la oportunitat. Alguns van poder ser lliures del tot, ja que van escapar de França per anar a Mèxic on van refer la seva vida.
Durant la II Guerra Mundial es fan molts presoners i alguns son espanyols, els quals s’havien allistat voluntàriament i van ser capturats pels alemanys. Es parla de 3.000 catalans portats a forns, on els cremaven. També portats a cambres de gas i enterrats a tombes comunes. Poc a poc va anar canviant per alguns àmbit: entrada dels EEUU a la Guerra.
Arriben els americans i alliberen les persones dels camps, se les troben molt dèbils. Molt primes i seran les que ho passaran més malament.
De l’any 45 cap endavant, es preguntava si Espanya es mantenia coma dictadura o no, tot i que finalment sí. Tarradellas torna del seu Exili de França i encapçala el seu càrrec.
La Generalitat de Catalunya des de l’any 32 fins ara mai ha estat intorrumpuda.3
Els exiliats deixen de ser exiliats i passen a ser immigrants per a guanyar-se millor la vida a altres llocs. Josep Irla mort a l’exili i Pere Pujol aconsegueix resistir a l’exili. Any 77 torna i accepta ser regidor del seu Ajuntament.
Dues persones d’un mateix poble que no es coneixen, acaben ajuntant els seus destins coma regidors de Sant Feliu de Guíxols.
Pau Casals il·lustre el tercer model d’exili. (va tocar davant el president dels EEUU, reclamant-li el que Catalunya havia perdut).
Per concloure:
Tot el que van patir els exiliats, posem-la al nostre ull crític. No tenia perquè haver-hi gran persones sinó també hi havia gent que havia realitzat actes revolucionaris, així que es mesclen a al riuada de l’exiliació. No tot és blanc o negre així que trobem gent de tota mena. Hi ha diferents matisos, que si els sabem veure amb ulls crítics, podrem fer un món millor.
Comença una nova guerra contra Egipte recolzada per Estats Units, l’objectiu és contolar el canal se Suez. Aquests conflictes son econòmics, polítics i militars.
