Conflicte Israel- Palestina

Conflictes d'Israel-Palestina

Quan s’ensorra l’imperi otomà apariex el colonialisme, on el canal de Suez és un factor important.

Al començament de la primera guerra mundial Palestina, manat per Inglaterra, el trobem al sud i al nord França.
La segona guerra mundial Alemanya crea una persecució sobre l’holocaust. Els jueus els hi queda una opció: tornar a Israel (Sionisme). Aquests jueus provenen d’Europa, Estats Units i Sud Amèrica.
El 22 de juliol de 1946, els jueus volen fer fora els anglesos. Exclamen la seu de comandància d’anglaterra. Els anglesos se’n van del territori.
Després de la segona guerra mundial es crea la ONU que parteix el territori en tres: palestins, jueus i jerusalem. La ONU fa resolucions que Israel mai compliria.
Bengurión proclama l’independència de l’estat d’Israel i, després, se’n va al front militar.
Comença a haver-hi una gran reducció de territoris palestins. Israel controla àmplies zones de territori. Destaquem els alps del volant, on proporcionen aigua. S’ha de dir que hi han molts territoris deserts i pocs que tenen aigua. Si es controla l’aigua de les muntanyes regules l’aigua dels territoris. També té un control fronterer entre Sijordània i Gaza.
Comença una nova guerra contra Egipte recolzada per Estats Units, l’objectiu és contolar el canal se Suez. Aquests conflictes son econòmics, polítics i militars.
Egipte torna a conquerir les muntanyes del Sinaí.


Les guerres del segle XX són: la guerra arabo- israeliana, la guerra dels sis dies, la guerra del Sinaí, la guerra del Yonk-Kipur, la guerra civil del Líban i la guerra del Golf Pèric.
Unes dades a comentar són que Israel oficialment no té la bomba atòmica però s’ha reconegut que la té.
L’altre aspecte a comentar és que Alkaeda vol esborrar Israel del mapa.

Fi del Crèdit de Síntesi

Aquest crèdit de síntesi ha sigut el més interessant de tots. Crec que s'ha fet un gran treball per part dels alumnes i dels professors.

El més important és que hi ha hagut un interès elevat envers el tema i això ha fet que la convivència i les ganes de treballar fossin majors.

Creiem que hi ha hagut molt bona compenetració entre els alumnes i els professors, ja que ens heu deixat treballar de manera més oberta, és a dir, ñés heu donat un punt de confiança que crec que ens ha servit per a treballar amb més ganes. Per tot això crec que els resultats s'hi veuràn reflectits. Gràcies.

Gerard Nierga

Bona Setmana Santa.

Sortida Cultural

El dia 15 hem anat de visita cultural a Barcelona. Hem fet una ruta turística primerament a la catedral de Sant Maria, després hem anat pel bourne. El ens han explicat on es trobava la fortalesa de la ciutadella, el lloc per on van conquerir Barcelona.
Al parlament la Noemí ens ha explicat moltes coses sobre què era l'antic parlament què s'hi fa ara. Sobretot ens ha parlat de la institució.
Hem vist la presidenta del parlamet hi hem tingut la sort de poder parlar amb ella molt cordialment.
Ara posaré algunes imatges de la sortida:


CATEDRAL SANTA MARIA








PARLAMENT DE CATALUNYA

Mur de Berlín

Ara us parlaré sobre un documental relacionat amb el mur de Berlín i la guerra freda que va suposar aquest mur.

A les 10h. a l'aula de 4 eso b hem tingut un documental sobre el mur de Berín.

Trobem que aquest mur és un símbol de divisió per tot el món. Per la banda de l'orient trobem els comunistes: Alemanya i Rússia. Per altre banda, a l'occident, trobem les tropes aliades al qual són capitalistes. Els principals països involucrats en les tropes aliades són Estats Units, França, Gran Bretanya i Itàlia.
Crea un gran conflicte envers les superpotències.





















Trobem que la guerra que suposa el mur de Berlín és una guerra freda. Primerament era una simple separació de filat però cada vegada era més seriosa: una construcció de filat amb punxes i un mur separaven tota la ciutat de Berlín.

Això va provocar que moltes persones, fins i tot famílies senceres, haguéssin d'anar a la zona oest clandestinament. Hi va haver un soldat que va escapar-se mentres tenia moment de vigilància.















Una cosa que m'ha impactat molt ha sigut que hi havia zones de la ciutat on les cases formaven part de la separació i hi van haber famílies que es van escapar per les finestres de les cases. Més endavant van ser tancades amb totxanes i ciment.

Exili

Conferència sobre l’exili.

Dijous 14 d’Abril el senyor Jordi Gaig a las 9’00 del matí iniciarà una conferència en  l’àmbit de la recerca històrica sobre l’exili, tot relacionat amb els drets humans.

Empresari mig-alt, el qual crea una empresa de suro. Durant anys 20-30, destaca en el sector de les indústries. Més endavant té una empresa per transportar mercaderies amb vaixells. Cada vegada comença a tenir càrrecs més importants. Aquest home l’anomenem el president de la generalitat d’aquella època: Josep Irla (Sant Feliu de Guíxols). President que no va presidir mai a Catalunya si no que va ser un president d’exili (s’allunya del seu país de manera voluntària o forçada exercint de president tot i residint a França).

Pere Pujol: camioner també s’exilia. El dia 8 de Febrer de 1839, estan junt la frontera de Catalunya i França. Perquè coincideixen? Coincideixen a causa de les conseqüències de la guerra civil. Tot i que no estaven sols. Estaven junt a 250.000 persones. Així que estem parlant d’un exili massiu (364.000 persones). Sempre s’ha dit que és el fenomen migratori més gran de tota l’historia de Catalunya.

Conseqüències guerra Civil: per una banda guanyadors i per altra perdedors.
La repressió és un fenomen que trobem dins Catalunya.  Durant els dies 6,7,8,9 van ser els dies de pas de frontera, ja que la gent volia ser refugiat, un pot ser refugiat si a l’altra banda de la frontera és acceptat. Èxode: fugida d’un lloc en proporcions massives. Diàspora: exiliat van a França tots junts i s’han de separar geogràficament. Els francesos l’anomenen la “retirada” ja que ho van haver de fer massivament.
Desterrament: imposició de la marxa del país. Et diuen que has de marxar del teu lloc de residència per haver d’anar a un altra lloc.

Dins els 364.000 exiliats que van quedar vivents fora d’Espanya, es parla d’uns 71.000 de catalans que van quedar-se a viure a França. Així que podríem dir que ja no tornaran més.

De tots els catalans que havien fugit i no sabíem què havia passat amb ells, creiem que era la xifra (2’6%) de la població de Sant Feliu. La mitjana d’edat estava sobre els trenta anys tot i que hi havia tota mena d’edats, la majoria era d’homes. Tot i que podem parlar d’un exili familiar ja que marxava tota la família. Era de caràcter industrial, s’exiliava gent de tota manera d’oficis.

Com ho van fer per arribar a França?
Republicans veuen que la guerra esta perduda i fan retirada. Deixen les terres desprotegides. Es barregen soldats i civils.

Rutes:

-          costa de l’alt Empordà, passant per Portbou (passaven per dins la línia de tren).

-          colls menors ( els que estaven més ben preparats per caminar).

-          pas de la Jonquera.

-          Passant per Maçanet

-          Garrotxa (passos de muntanya)

-          Ripollès central passant pel coll d’Ares.

-          Ruta de la Cerdanya, on les temperatures eren molt baixes.

Els primers dies d’arribar a França era un desgavell. Van ser portats a camps de concentració i separats entre ells. Els seus destins eren escapats gegants de sorra, tancats per tres costats, el quart era aigua. Així que allà anaven acumulant la gent. No hi havia res. Va limitar l’estil de vida. La majoria de gent va anar a parar allà ja que no tenien recursos econòmics.

Què feia França amb tota aquella gent?
Va habilitar aquests camps de concentració amb barracons de fusta perquè la gent s’hi pogués estar. No tenien cap altra alternativa ja que el nombre d’exiliats era molt elevat.

Tots els exiliats s’auxilien de la Guerra Civil espanyola però entren en els següents trens anys en una guerra mundial.

Dins els camps de concentració hi havia camps de càstig, per la gent que no es portava bé segons els francesos. Pere Pujol  va anar a camps de càstig. A la nit havia anat a robar pa. Un dia va anar al lavabo i va veure reflectit una persona, es va veure i ell o no es va reconèixer de tan gras que estava.

Progressivament es van anar separant els homes militars, dels civils, de les criatures i de les dones.

Es crea la Maternitat d’Elna per les dones que havien de donar llum a una criatura passada la frontera. Això va ser una excepció.

El govern francès va demanar als estrangers per col·laborar militarment, així podrien sortir dels camps de concentració. S’allistaven voluntàriament, alguns van poder sortir i altres no van tenir la oportunitat. Alguns van poder ser lliures del tot, ja que van escapar de França per anar a Mèxic on van refer la seva vida.

Durant la II Guerra Mundial es fan molts presoners i alguns son espanyols, els quals s’havien allistat voluntàriament i van ser capturats pels alemanys. Es parla de 3.000 catalans portats a forns, on els cremaven. També portats a cambres de gas i enterrats a tombes comunes. Poc a poc va anar canviant per alguns àmbit: entrada dels EEUU a la Guerra.

Arriben els americans i alliberen les persones dels camps, se les troben molt dèbils. Molt primes i seran les que ho passaran més malament.

De l’any 45 cap endavant, es preguntava si Espanya es mantenia coma  dictadura o no, tot i que finalment sí. Tarradellas torna del seu Exili de França i encapçala el seu càrrec.
La Generalitat de Catalunya des de l’any 32 fins ara mai ha estat intorrumpuda.3

Els exiliats deixen de ser exiliats i passen a ser immigrants per a guanyar-se millor la vida a altres llocs. Josep Irla mort a l’exili i Pere Pujol aconsegueix resistir a l’exili. Any 77 torna i accepta ser regidor del seu Ajuntament.

Dues persones d’un mateix poble que no es coneixen, acaben ajuntant els seus destins coma regidors de Sant Feliu de Guíxols.

Pau Casals il·lustre el tercer model d’exili. (va tocar davant el president dels EEUU, reclamant-li el que Catalunya havia perdut).

Per concloure:

Tot el que van patir els exiliats, posem-la al nostre ull crític. No tenia perquè haver-hi gran persones sinó també hi havia gent que havia realitzat actes revolucionaris, així que es mesclen a al riuada de l’exiliació. No tot és blanc o negre així que trobem gent de tota mena. Hi ha diferents matisos, que si els sabem veure amb ulls crítics, podrem fer un món millor.

Promises

A les 10:00, a la classe de 4 eso b, hem vist un documental molt relacionat amb la sessió que ve a continuació: El conflicte Israel-Palestina.

Si voleu veure el video teniu un enllaç per accedir-hi:

http://www.youtube.com/watch?v=u9ce2cK45Hc

En aquest documental, que ha guanyat molts premis, es veus la contraposició d'idees entre nens Árabs/ Palestins- Jueus/ Israelians.

Al principi, tots dos bàndols volen el pitjor per els altres. Les persones que realitzen el programa van fent preguntes als diversos nens i volen que expliquin les seves experiències personals, opinions, entendre que aquest conflicte s'hauria d'anar millorant al pas dels dies.

Cada vegada els nens veuen que la millor solució és tenir un tracta de persona entre els nens. N'hi han que estan d'acord però n'hi han que no.

Els palestins es troben dins d'uns assentament vigilat per les seves tropes. Trobem moment de disputes entre les dues bandes.

Un moment destacat del documental és quan un nen palestí parla per telèfon amb en Yako i el seu germà Israelí. Queden per parlar i fer amistat entre ells.

És molt trist que es trobin a 15 minuts i estiguin separats per un control de vigilància que impedeixi el pas als palestins però àmplia llibertat envers els Israelites.

Drets Humans i Música

El senyor Mauricio Campos, músic, productor musical i professor de música xilè; ens ha fet una conferència el dimecres a les 9 del matí.
Ha tractat principalment sobre Víctor Jara; cantautor, autor, director teatral i personatge històric dins la cultura xilena. Neix a la capital de Xile, i és el quart de sis fills.
Els seus pares s’anomenen Manuel i Amanda, tots dos són pagesos i la mare ama de casa; la qual és la que implica a Víctor la passió de la música.
Amb divuit anys decideix estudiar de contable, però quan la seva mare mort ho deixa i s’apunta al seminari; la qual dura poc mes d’un parell d’anys. Finalment entra a l’escola de teatre de la universitat de Xile.
El 1961 viu la seva primera guerra i es consolida com a cantautor. Però no composa la seva primera cançó fins a l’edat dels 30 anys. Es casa am la seva dona anomenada Joan amb la qual te algun fill.
Un altre personatge a destacar és Salvador Allerde (1908-1973) socialista.
El 1973 Víctor dóna un concert a la Universitat Técnica de Xile contra el fascisme.
L’11 de setembre és la parada militar a Xile; és una data molt important i festiva del país.
Víctor és maltractat, però abans escriu l’últim poema anomenat “somos cinco mil” via oral i transmesa.

Primer de tot, li van trencar els dits per ser músic amb la culata de un rifle, li van tallar el cabell amb tallaungles, el van electrocutar, van simular un fusellatge varies vegades, juguen a la ruleta russa i finalment el primer tret el mata. Per eliminar proves el disparen varius trets i el tiren al carrer. Anys més tard a l’autòpsia troben 44 ferides de trets.
Al 2006 és enterrat a voluntat de la seva dona.
També hem parlat sobre un personatge anomenat Joan Alsina (sacerdot complint deu anys de missió a Xile), el qual és afusellat i avocat al riu Mapocho.
Més tard, anys després en la dictadura, els músics són expulsats del país; alguns entre els quals al cap de 14 anys de dura prohibició es fan famosos al tornar a Xile un altre cop.



Somos cinco mil aquí.

En esta pequeña parte de la ciudad.

Somos cinco mil.

¿Cuántos somos en total
en las ciudades y en todo el país?

Somos aquí diez mil manos
que siembran y hacen andar las fábricas.

¡Cuánta humanidad
con hambre, frío, pánico, dolor,
presión moral, terror y locura!

Seis de los nuestros se perdieron
en el espacio de las estrellas.

Un muerto, un golpeado como jamás creí
se podría golpear a un ser humano.

Los otros cuatro quisieron quitarse todos los temores,
uno saltando al vacío,
otro golpeándose la cabeza contra el muro,
pero todos con la mirada fija de la muerte.

¡Qué espanto causa el rostro del fascismo!

Llevan a cabo sus planes con precisión artera sin importarles nada.
La sangre para ellos son medallas.
La matanza es acto de heroísmo.

¿Es éste el mundo que creaste, Dios mío?
¿Para esto tus siete días de asombro y trabajo?

En estas cuatro murallas sólo existe un número que no progresa.
Que lentamente querrá la muerte.

Pero de pronto me golpea la consciencia
y veo esta marea sin latido
y veo el pulso de las máquinas
y los militares mostrando su rostro de matrona lleno de dulzura.

¿Y Méjico, Cuba, y el mundo?
¡Qué griten esta ignominia!

Somos diez mil manos que no producen.
¿Cuántos somos en toda la patria?

La sangre del Compañero Presidente
golpea más fuerte que bombas y metrallas.

Así golpeará nuestro puño nuevamente.
Canto, que mal me sales
cuando tengo que cantar espanto.

Espanto como el que vivo, como el que muero, espanto.

De verme entre tantos y tantos momentos del infinito
en que el silencio y el grito son las metas de este canto.

Lo que nunca vi, lo que he sentido y lo que siento
hará brotar el momento....



Opinió: Hem pogut observar que la música també influeix notablement en els drets humans, guerres i conflictes bèl•lics. I que a Xile Víctor és un gran signe de poder, incloent-hi la seva música.

Video Drets Humans

                 Aquí teniu un bon video, relacionat amb els drets humans.

Definició drets humans

Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatut, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l'individu en qüestió.
D'ençà a finals del segle XVIII es comença a concretar que els Drets Humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tant sols poden ser assegurats o violats.
De forma legal, els Drets Humans queden recollits en l'ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els Drets Humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal.
Els Drets Humans són i han estat objecte d'estudi per part de diverses corrents filosòfiques i polítiques al llarg de la història, com el iusnaturalisme, el iusracionalisme o el iuspositivisme.

Miguel Gil Moreno

Miguel Gil Moreno (në terren: sobre el terreny)
Periodista que va deixar la seva feina d'advocat per transmetre, a través del periodisme, la veritat dels fets.
Va morir el 22 de maig de l'any 2000.

“L’any 1993 Miguel deixa la feina d’advocat a Barcelona i se’n va a Bòsnia durant dos anys.”

-Gent de Bòsnia: molta gent va ser assassinada. Miguel era una persona íntegra i sempre explicava la veritat.

-Director de la cadena: Miguel era diferent als altres periodistes. Al principi anava molt perdut i no sabia com iniciar-se en el periodisme. Es notava l’estil d’advocat. Miguel volia anar a Bòsnia i transmetre el que passava.

Era molt característic perquè anava amb moto i amb la càmera a l’esquena.

Tenia bona relació amb els civils, era molt servicial. Es sacrificava per poder transmetre al món la realitat dels fets. Va començar impactar les seves primeres imatges i cròniques.

“L’any 1995, Miguel comença a treballar a l’Associated Press. Abans només treballava per afició, estava aprenent l’ofici.”

Tenia la capacitat de conèixer el conflicte d’una guerra amb molt poc temps i explicava les experiències personals.

Hi va haver una matança impressionant: entre vuit i deu mil persones. Miguel va ser l’únic periodista que va anar a buscar proves per poder explicar el que passava. Va començar a tenir prestigi professional.

“Acabada la guerra de Bòsnia, Miguel comença un període de dos anys a Àfrica on trobem molts conflictes relacionats en diversos països.”

L’experiència de Bòsnia va ajudar molt per poder afrontar aquestes guerres. Trobem un moment en què ha de triar entre gravar o deixar la càmera i ajudar aquella pobra gent. Ha de prendre decisions importants, ell es molt competitiu. Se’n va a Sierra Leone on trobem una rebel·lió contra la capital (Guerra Civil). Una experiència personal va ser que li van fer un cop al

cap amb la mala sort agafar al càmera el qual havia gravat.

Aquí el trobem amb un grup de nens Africans.

Un altre aspecte a destacar és la seva fe envers Déu demanant-li sempre ajuda per conservar-lo. Perquè una imatge tingui valor s’ha de saber la situació que s’està vivint en el moment.

Trobem unes imatges d’un equip de futbol. Aquestes els relaciono amb l’explicació de Chema Caballero sobre el seu programa a Sierra Leone.

“L’any 1999 l’exèrcit rus encercla la ciutat de Grosly. Només cinc periodistes aconsegueixen entrar dins de la ciutat i un d’ells és ell.”

Els viatges que haurà de suportar seran molt fred si amb un gran sacrifici. Vius la vida amb molta intensitat. Ell creu que els moments més impactants que mai hagi viscut, entre altres, són les converses amb les persones que es troben en guerra.

“L’any 1998 torna als Balcans en la guerra de Kosovo. Va estar exercint el seu treball durant dos anys més.”

Comencem explicant un acte d’heroïcitat: salva la vida d’una persona ferida portant-la a una ciutat abans d’un hospital de campanya on s’hauria acabat morint. Aconsegueix anar a un lloc d

e fets importants gràcies al govern serbi. Passa el seu pitjor moment filmant unes imatge que van tenir un gran ressó: diversos familiars es despedeixen en una estació de tren.

Txetxenia

“L’any 1999 l’exèrcit rus encercla la ciutat de Grosly. Només cinc periodistes aconsegueixen entrar dins de la ciutat i un d’ells és ell.”

Els viatges que haurà de suportar seran molt fred si amb un gran sacrifici. Vius la vida amb molta intensitat. Ell creu que els moments més impactants que mai hagi viscut, enrte altres, són les converses amb les persones que es troben en guerra.

Sierra Leone ( la mort)

“L’any 2000 torna a un lloc de primer pla d’actualitat mundial. Ell preveia que algú del grup periodístic moriria.”

Trobem una violència indiscriminada i absurda. La seva mort causa un gran impacte envers les altres agències, periodistes que havien compartit moments de la seva vida.

Miguel va morir en un revolt víctima d’una emboscada. Era el 24 de maig de 2000.

Després de la seva mort es crea una fundació sobre Miguel Gil Moreno.

Aquí trobem un link per si voleu més informació sobre la fundació.

http://www.fundacionmiguelgilmoreno.com/es/galeria.html

Opinió Personal:

El que trobo més impactant i m'ha interessat més ha sigut quan deixa la seva feina d'advocat i se'n va a països on estan amb conflicte i guerres desastroses.

Arrisca la seva vida en molt moments.

També em va impactar la gran relació d'amistat que buscava amb els civils.

Destaco un moment que volia fer riure uns nens africans moribunds però no ho aconsegueix. S'adona dels mals moments que passen.

Drogues i drets humans

Àlex James fou un cantant enganxat a la droga. Després va deixar-ho i va fer aquest documental per veureels problemes que sorgeixen dins aquest món.

A les 9 h a la classe de 4 eso b hem vist un vídeo sobre Àlex James. Un cantant que va deixar la droga per banda i ha dedicat aquest vídeo per veure el conflicte en què es troba el país d'origen de producció de cocaïna: Colòmbia.
Crec que si els addictes Europeus a la cocaïna sapigéssin el mal que están fent a aquest país, s'ho pensarien més d'una vegada en consumir la droga.

Abans de començar a explicar el vídeo, us vull ensenyar una foto on Àlex té droga a les seves mans.

Al vídeo parlen que els traficants treballen tot el dia ( l'estat no dóna gaire treball i s'han de guanyar la vida com poden). Posen en risc la seva vida i la de molta més gent.

Els grangers fan aquest producte i ho guarden en chongos.

Diuen que se'n poden trobar molts repartits per tot Colòmbia.

Una altre cosa que em va impactar va ser que els traficants, després de cumplir la pena, tornen a ser incitats pels capos de la màfia perquè torni a actuar. És lògic que tens atracció pels diners.

Explicava "una mula de droga" ,(Steve), que li oferien 11.500 euros per portar 3 quilograms de cocaïna a Estats Units.

No sé de quina manera però s'hauria de buscar una solució perquè aquestes persones no tornin a cometre una altre vegada el delicte.

Vull destacar unes paraules que va citar el president colombià Álvaro Uribe: cada gram de cocaïna és combustible d'assassinats. Cada quilogram porta una persona a la mort.

Álvaro Uribe: Álex James:

En aquesta foto podem veure com Àlex James estar parlant amb un ajudant de les forces aèries de Colòmbia. Ell ajuda a les forces aèries perquè així es guanyarà un bon jornal però estar perillant la seva vida i la vida dels companys que estan vigilant i conserven els chongos.

L'Àlex li fa una sèrie de preguntes

relacionades amb la seva vida, la por a la mort, el mal que estar fent als seus amics entre altres coses.

VÍDEO

Ara us deixaré un link perquè pugueu veure un fragment del vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=566-lOU5ZaU

Dret a la vida: l'avortament

Tot seguit podrem gaudir de la informació donada per el doctor pediatre Josep Argemins, tot acompanyat amb un seguit d'imatge i fotografies.


L'avortament és la interrupció espontània o provocada de l'embaràs. És la interrupció provocada del desenvolupament vital de l'embrió o el fetus, amb o sense assistència mèdica, i en qualsevol circumstància social o legal que es realitzi abans que la gestació hagi assolit les 20 setmanes.

Ahir a la tarde el doctor Josep Argemín fins fa poc,director de la UIC i doctor de medicina/pediatria ens va donar una conferencia sobre l'avortament provocat.

Primer, ens va explicar l'evolució de les lleis de l'avortament a Espanya. Abans del 1985 es penalitzava la persona que avortava. Despres es va permetre en alguns casos que depenien de la salut física o en altre cas si la mare havia estat violada; i a partir de 2010 és va permetre el lliure avortament.
En segon lloc, ens va recordar el procés de l'envaràs desde la facunfació fins al neixament. A les poques setmanes (12) ja podem distingir les parts del cos.
El tercer punt a destacar són els metodes d'avortament, que van desde l'injecció de salí i la succió, fins a la píldora del dia de després.
L'avortament te molts efectes secundaris descuneguts per la societat, ja siguin físics com per exemple la mort en els pitjors dels casos, o efectes menors com els vomits. També poden tenir efectes psicològics com per exemple els traumes o les depresions. Aquests efectes són alguns dels que s'han donat segons els metges.

Dins la nostre societat hi ha tres punts de vista sobre l'avortament: els utilitaristes només serquen el benefici propi i aprofitar-se de l'avortament, en segon lloc tenim els liberalistes que pensen "la dona és lliure pot fer amb ella el que vulgui", però la realitat és que el fill no forma part d'ella, sino que és un altre esser humà. Hi per ultim un punt de vista humanista que està en contra de l'abortament perquè és un crim contra la humanitat.

   

Conferència Guàrdia Civil

Guàrdia Civil

Drets i deures a la xarxa social

Dins la xarxa social trobem que no hi ha una vigilància concreta en cada persona però sí ens poden identificar mitjançant una IP, ja que cada dispositiu en conté i és única.
És a dir, dins la xarxa no som anònims sinó que ens poden torbar fàcilment.

Trobem, que tot tots els arxius que publiquem a la xarxa social, es queden allà, i amb un mínim de temps podríem dir que ja els hem perdut ja que és visible per a tothom. Es pot arribar fins a un punt on la gent et pot arribar a controlar o manejar per haver penjat algun document que t’acabes arrepentint d’haver penjat ja que a vegades pot arribar a ser íntim

També hem aprés que hem de prendre mesures per a que ningú es pugui fer passar per mi, que ens gastin els diners, o que ens puguin arribar a fer l’anomena’t “visites” (que esdevé quan pengem excessiva informació de la nostra vivenda, etc).

Ens han recalcat no compartir dades importants a la red.

“A la red, a veces nadie es quien dice ser.”

Delictes típics:

Estafes, phishing, pedofilia, extorsions, grooming, sexting, ciber-bulling, spamming, robatori d’identitat, propietat intelectual, etc.

Mai hi ha una certesa amb tot allò que ens descarreguem, poder ser coses implicades amb assumptes il·legals, podem trobes tota mena de virus, per això es recomana utilitzar un antivirus per a protegir el nostre dispositiu.

Per tot això em de prendre unes mesures de seguretat:

-          Hem de tenir una actitud defensiva.

-          I em d’estar informats i tenir un sentit comú.

Mesures envers el dispositiu:

Tenir-lo actualitzat amb les seves aplicacions.
Permisos mínims per tal que els virus no es puguin executar.
No utilitzar el propi nom com a “nick”
Contrasenyes dures que continguin: majúscules, minúscules, números i caràcters.
Fer copies de seguretat.
Utilitzar estris de seguretat
Tenir un control dels arxius destacats

Mesures envers l’usuari:

Coneixements mínims
Tenir l’ordinador situat en un lloc visible, on la pantalla estigui orientada cap a la porta per tal que el pedòfil es senti intimidat i tingui por que en qualsevol moment puguin entrar adults, així que deixa estar la “presa”.
Tenir unes regles de navegació
Desconfiar de tot allò que desconfiaries al carrer
Busca, informa’t i sabràs més
No facilitar informació personal
No entrar en converses agressives
Sobretot tenir molta precaució

Abans de fer o penjar qualsevol arxiu a la red social, pensa-t’ho bé perquè pot ésser visible per a tothom i llavors hauràs de ser conseqüent a les conseqüències.

Presentació del Crèdit

El divendres a les 16:10 a l’Aula Magna vam presenciar la presentació sobre el crèdit de síntesi; Els Drets Humans. Ens va explicar l’horari del crèdit i també unes breus explicacions sobre cada una de les diverses activitats. Van recalcar una estructura envers la nota final d’aquest crèdit: un 10% sobre fitxes personals a fer a classe, un 30% sobre una presentació amb Power Point d’un personatge rellevant en Drets Humans, un altre 30% sobre la nota de prensa que hem d’anar fent cada dia treballant amb el grup, i un altre 30% sobre el comportament i l’actitud personal de cada persona.

La igualtat laboral

A les 16:10 a la classe de 4 eso b vam fer, amb el meu grup, una fitxa sobre la igualtat dels drets laborals. S'ha de saber que no hi ha cap feina que sigui superior a una altre. Qualsevol feina és igual de digna i no s'han de fer discriminacions envers les dones.

Els nens soldats

NENS SOLDATS

Dilluns, al matí, els alumnes de 4t eso hem anat a la caixa fòrum al carrer Santa Clara on hem tingut una sessió-conferència sobre els nens soldats.

Aquesta sessió ha sigut presidida pel Sr. Txema Caballero.

Qui són els nens soldats?

Els nois i noies són menors de 18 anys.i hi ha el mateix nombre de nens com de nenes. En un primer moment tenim la imatge d’un nen amb una arma a la mà però ells també serveixen perquè el grup militar funcioni: portar armes, aliments, netejar els llocs on estan entre moltes altres coses.

Ara ens centrarem sobretot en la guerra de Sierra Leona (Àfrica).

Causes sobre aquesta guerra:

Fode Sanko, amb l’ajuda de Muamar el Gadafi, van planejar un atac contra el govern per tal de poder controlar els diamants. En aquesta guerra trobem un gran nombre de morts i ferits, abusos sexuals a menors, una terrible violència contra els civils.

Una pel·lícula que explica molt bé aquesta guerra és Diamantes de sangre.

Què se’ls hi fa a aquests nens?

Un noi de 16 anys explicava que quan tenia 12 anys va estar obligat a matar, treure el cor i el fetge de la víctima i beure la seva sang. Sinó els mataven.

Molts d’aquests nens va ser segrestrats i els feien portar coses robades pel mig de la selva sense gairebé menjar res. Els nens que eren més dèbils els abandonaven a la selva perquè ja no els servia de res.

Al campament els repartien: les nenes com esclaves sexuals i els nens com esclaus. A la nit els posaven al costat dels soldats perquè, si rebien un atac nocturn, les bales impactessin abans als nens que a ells.

Quan els generals pensaven que ja estaven preparats, els portaven a camps militars. Allà aprenien mètodes de supervivència, estratègies militars, disparar armes. Els tenien 6 mesos. També feien servir la màgia negra i amulets com els yuyus per fer-los pensar que eren immortals.

Després ja els hi donaven la primera arma i la primera missió: tornar al seu poblat natal per tal de matar els seus pares, tiets, avis o també per cremar la seva casa, els seus camps. Així s’asseguraven que els nens, si tenien la temptació de tornar amb la seva família, ja no podia perquè els hauria matat.

Ells s’identificaven amb els generals fins arribar a dir-los pare.

Els nens no pensen, creuen que la guerra és només un joc. Els hi posaven cocaïna o brawn brawn(cocaïna amb petroli). No controlaven, es tornaven com animals: mataven sense pietat, violaven etc.

S’utilitzen més de 300.000 nens com soldats, sobretot a Àfrica però també a Àsia i a Amèrica.

3 Raons perquè aquestes guerres encara segueixen en peu:

· Occident (Unió Europea, E.E.U.U., Xina):

És el lloc on aconsegueixen les matèries primeres a Àfrica. Darrere la guerra sempre hi ha una recompensa per a nosaltres.

Un aspecte per comentar és el del clotant (conductor que trobem en els mòbils perquè siguin més lleugers). Aquest material valuós ha provocat, a la República Dominicana del Congo, una sèrie de conflictes.

Un altre exemple com el petroli a Sudan i Txad.

· Tràfic, venta d’armes:

Els primers països que busquen la pau al món són els primers que fabriquen armes. E.E.U.U, Regne Unit, França, Xina.. Trobem que Espanya és el primer venedor de municions i d’armes lleugeres a l’Àfrica negra.

Altres coses com fer més petita la culata perquè els nens puguin arribar al gallet ajuden a que els nens puguin fer servir les armes.

Les empreses provoquen, recolzen la guerra.

· Imposició de territoris artificials:

En l’època de la colonització, els territoris van ser ajustats segons com s’ho volien repartir l’occident.

Aquest punt l’explicaré en una de les preguntes que va sorgir al final de la conferència.

L’any 1989, Chema Caballero se’n va anar a Sierra Leone amb l’ajuda de l’església catòlica per començar un programa: rehabilitar els nens que havien sofert la guerra. Van trobar un hotel i el van reformar. Ara només faltaven els nens i van decidir anar a negociar amb els rebels. Així van aconseguir els primers nens del programa canviant cada nen per un sac d’arròs.

Amb l’ajuda dels cascos blaus van poder aconseguir 3.000 nens al centre. La primera etapa que trobem amb aquests nens és que es socialitzin. Per això es necessiten moltes activitats perquè així no pensessin amb el seu passat. El principal objectiu era acostumar-los a les normes.

L’altre cosa que volien que fessin era explicar la seva història per tal de poder ser atesos i millorar en la seva vida. Van haver de fer un gran esforç per poder convèncer a les seves famílies, ja que molts dels nens havien complert la seva missió de matar les pares, cremar els camps...

El millor canvi d’aquests nens era quan eren acceptats per les seves famílies.

Un altre idea que van tenir va ser la de crear un campionat de futbol. Ells son molt aficionats. Primer van fer equips per els més petits i els grans també s’hi van anar apuntant. Proven de barrejar els nens que han sigut víctimes i els soldats. Han de suspendre cada entrenament. Amb l’excusa del futbol comença a haver amistat entre els nens. Cada vegada trobem més equip si els programa va creixent.

Experiència personal de Chema Caballero.

Es rehabiliten de veritat els nens?

Un nen abans li deien crazing i ara, després de passar pel programa li diuen cool boy. Té una famílies i un treball: taxista.

Chema va entrar en un dels taxis i es va trobar amb ell. Van estar parlant una bona estona i li deia

- He de mantenir la meva família, treballo 12 hores i a vegades no ho aconsegueixo, és molt complicat....

- Chema li pregunta: I sobre el teu passat?

- Segueixo sense poder dormir perquè recordo quan vaig matar al meu pare.

Jo vull que això no li passi a cap dels meus fills.

Després d’aquesta explicació ens va donar vàries pàgines web:

- www.menoressoldados.org

- www.childsoldiers.org

PREGUNTES

Joan Viñolas

· Com podem col·laborar nosaltres amb això?

Primer: informar-se sobre el que passa: pàgines web.

Segon: tenir les coses clares, saber alhora de votar a qui li dónes la confiança.

Joaquim Planellas

· Com segueixen aquestes colònies?

Es parla del nacionalisme. Ho trobem encara molta corrupció a Àfrica.

Àlex Gil

· Una vegada acabada al guera, què se’n fa dels revels?

Es crea un tribunal especial. Es jutgen només els màxims responsables: 10 persones en aquest cas per la falta de diners.

Pau Capella

· Ha trobat perills en aquests llocs?

Diferència entre la ONG i els missioners és que a ells se’ls pot fer fora i a nosaltres no. Mai m’ha passat res però alguna vegada he estat amenaçat per un rebel: Sanko.

Jordi Garcia

· A Líbia trobem vídeos matant a civils. Creu que hi ha una desinformació ?

Sí, en les guerres sempre hi ha hagut qüestions que no han sigut explicades. També hi falta interès envers els nostres països.

Sr. Eudald

· És una utopia tornar als territoris nacional?

Això ho han de decidir ells. Va molt lligat amb la política, és un problema polític.

Trobem que fa poc es va fer un referèndum al Sudan del Sud. Aquest va ser promogut per Xina per l’interès econòmic sobre el petroli. Es manipula el sentiment nacionalista i ètnic.

Hi ha un llibre sobre “El odio al occidente” que estar molt relacionat amb aquest tema.

Opinions Crèdit de Síntesi

Joan Viñolas


El que espero sobre aquest crèdit de síntesi és un extens i variat treball envers un aspecte tant important com són els drets humans.
Crec que, per l'horari que he pogut veure, hi han moltes activitats i variades que farà un crèdit de síntesi molt més amè i entretingut que l'anterior.
Jo el començo amb molta il·lusió i espero també acabar-lo amb moltes ganes i havent quedat satisfet de totes les activitats realitzades en aquest període de 5 dies.
Ja tinc moltes ganes de poder anar a veure el parlament; crec que aquesta sortida agradarà a la majoria de gent.


_____________________________


Gerard Nierga

-Què és el que esperem del crèdit de síntesis de 4t d'ESO?

Sincerament, entrem en una setmana especial, diferenciada a la de la resta de setmanes de l'any. Durant aquests cinc dies escolars, s'amaga tot un crèdit que anomenem de síntesi, Jocs olímpics, cinema i l'aigua són els que ja hem realitzat. Aquest any jo som els més veretans i se'ns presenta l'oportunitat de gaudir d'un crèdit sobre els drets humans.

Podrem disfrutar de xerrades, coloquis, confernències i diverses activitats relacionades. Les quals esperem treballar amb ganes i molt d'interés.

_____________________________

Joan Pau

El que espero d'aquest crèdit de síntesi sobre els drets humans és coneixer el valor de la vida humana, el dret i la llibertat de les persones, i que sens doni a coneixer part de les injustícies que hi ha al món.

_____________________________


Miquel Dutras


El que espero sobre aquest crèdit que va sobre dels drets humans, és aconseguir canviar la manera de pensar sobre els esforços de la nació en països com Àfrica, les guerres, països subdesenvolupats i l’ajuda que necessitem per aconseguir un món igual per a tothom, amb drets i benestar general.